Sempre al meu cor.

Ell, únic a tot el món, digne d'admirar i jo  l'he gaudit molt. Però crec que se'm farà molt difícil veure que no estàs, mai m'havia passat, aquesta sensació no és molt agradable. Ja no estaràs en el teu lloc del sofà, menjant festucs o qualsevol cosa, ja no escoltaré més dir-te "que maca que és la nena"... se'ns farà tot molt difícil a tots, has deixat un buit molt gran en el meu cor, volgués tornar enrere i gaudir encara més de tu.. Però ja no podrà ser. Per que a hagut de passar tan ràpid tot? No és just, no és just, no ho és... a tu no!D'aquí poc serà el teu aniversari i no estaràs. Però ara nosaltres, els teus fills, néts, cosins... hem de recordar els moments més feliços que hem passat amb tu. No podem quedar-nos plorant, per que això no et tornarà pas  amb nosaltres. Hem de continuar, amb les nostres vides, però sera molt dur, i el temps potser tancarà aquesta ferida, que ens has deixat a tots.

De Nuria., para mi Abuelo.

Un amor d'infants.

Un amor d’infants

Tot així va començar, el primer trobament , en un casament. Pot ser, la trobada era un símbol, que significava que estaríem junts.

Un amor, un amor de nens, tot així va començar .

Jo una nena innocent de vuit anys i tu, un de catorze.

El 2003, per a mi no tenia cap significat, però ara, ara el recordo com l’any que ens va unir. L’any que em va fer sentir, el que mai vaig sentir, ni sentiré per ningú més.

El 2003 va ser l’any en el qual, en moments, vaig deixar l’infantesa pero només, ser teva. Aquest any, en el qual ens vam trobar, em va canviar. Com una nena de vuit anys, podía així pensar? Aquesta nena va deixar de jugar, per alçar la mirada cap al cel i somiar, somiava només una cosa, que per a ella ho era tot, somiava estar al teu cor. Una nena de vuit anys que el que espera casa moment és estar al teu costat. Sembla que m’hagis embruixat. Només pensó somio en el cel estrellat, on un altre cop vs treure’m el cor. On vas fer que sempre recordés aquella sensació, només amb l’agafada de má i el cel estrellat, em vas fer volar. I cada cop, en recorda-ho, ho veig, veig el cel, el mateix cel. No va canviar, sota el mateix cel em vas fer tornar a volar, perquè em vas besar. Va ser tan bonic, aquell menys d’un més de 2003! On em vas fer canviar, on vaig aprendre a estimar, esperar l’endemá per retrobar-te ja.

Tot em va ser tan especial, com un somni i jo, n’era la princesa, però com cada somni, tè el seu final, em vaig despertar, el comiat va arribar, tu t’hen vas d’haver d’anar. Tu em vas prometre tornar i jo com boja et vaig esperar i esperar, però no vas venir-me ni a visitar.

Jo no t’oblidava, jo t’estimava, jo t’esperava .

Vam passar els dies, les setmanes i els anys, jo vaig passar pàgina, però em quedaven els records, la imatge de totes les estrelles, d’aquell cel fosc, enlluernat per elles. Cap noi no m’ha pogut enamora tant, per retornar-me el temps perdut que t’he estat esperant.

El temps ha anat passant i els quinze anys han arribat, i jo en el cap, encara et tinc capturat , però la meva millor amiga em fa entendre que molt anys han passat i que, tu de mi, te n’has oblidat, total, va ser un amor d’infants .

Jo li vaig donar la raó i ho perdo tot, tot el que vaig viure aquell any de felicitat, de 2003.

Però, ara Facebook ens ho ha tornat unir, tot va ser normal, una conversa de dos vells amics, però després les teves paraules em van bombejar, em van enderrocar, el cor em van trossejar. Com tu podies pensar en el passat? Com tu seguies sentint el que sentíem, quan vivíem l’amor d’infants? Un altre cop, un altre cop. Tinc el cor paralitzat, com fa anys. Me l’has tornat a treure, m’has tornat a fer creure en l’amor de veritat.

Què vols que et digui? Com vols que estigui? Jo aquí una altra vegada, imaginant aquelles estrelles, del fosc cel, que l’enlluernen i formen la claror, que em permet veure els teus ulls, que m’omplen d’amor.

Tot i així va començar, però qui sap com acabaré, només sé que, que t’estimo, ara més del que t’he estimat en l’amor d’infants.

De Najoua, una gran amiga nuestra.
Besos, Nuria.

Dentro de poco, pondremos historias inspiradas en sant jordi ya que esta cerca :) (al menos la mayoría de historias siempre echas por nosotras claro) Aunque habrá una excepción tendremos una historia invitada por una compañera que nos a gustado mucho su historia :) aremos una encuesta para ver cual os gusta más.
Aremos un pequeño adelanto 3 o 4 lineas de cada historia para que sepáis mas o menos de que van   ( son en catalán) pero os gustarán igual :) algunas son muy largas se aran en 2 partes seguramente.
Besos Anna.

Propuestas!

Hola, hemos pensado, que vosotros podeís darnos ideas, para hacer una historia, algún tema de que hablar, si quereís que hablemos sobre algún otro blog, todo lo que se os ocurra, lo podeis decir!
Así que a penar!

DEJAR COMENTARIOS CON VUESTRAS IDEAS!