Un amor d'infants.

Un amor d’infants

Tot així va començar, el primer trobament , en un casament. Pot ser, la trobada era un símbol, que significava que estaríem junts.

Un amor, un amor de nens, tot així va començar .

Jo una nena innocent de vuit anys i tu, un de catorze.

El 2003, per a mi no tenia cap significat, però ara, ara el recordo com l’any que ens va unir. L’any que em va fer sentir, el que mai vaig sentir, ni sentiré per ningú més.

El 2003 va ser l’any en el qual, en moments, vaig deixar l’infantesa pero només, ser teva. Aquest any, en el qual ens vam trobar, em va canviar. Com una nena de vuit anys, podía així pensar? Aquesta nena va deixar de jugar, per alçar la mirada cap al cel i somiar, somiava només una cosa, que per a ella ho era tot, somiava estar al teu cor. Una nena de vuit anys que el que espera casa moment és estar al teu costat. Sembla que m’hagis embruixat. Només pensó somio en el cel estrellat, on un altre cop vs treure’m el cor. On vas fer que sempre recordés aquella sensació, només amb l’agafada de má i el cel estrellat, em vas fer volar. I cada cop, en recorda-ho, ho veig, veig el cel, el mateix cel. No va canviar, sota el mateix cel em vas fer tornar a volar, perquè em vas besar. Va ser tan bonic, aquell menys d’un més de 2003! On em vas fer canviar, on vaig aprendre a estimar, esperar l’endemá per retrobar-te ja.

Tot em va ser tan especial, com un somni i jo, n’era la princesa, però com cada somni, tè el seu final, em vaig despertar, el comiat va arribar, tu t’hen vas d’haver d’anar. Tu em vas prometre tornar i jo com boja et vaig esperar i esperar, però no vas venir-me ni a visitar.

Jo no t’oblidava, jo t’estimava, jo t’esperava .

Vam passar els dies, les setmanes i els anys, jo vaig passar pàgina, però em quedaven els records, la imatge de totes les estrelles, d’aquell cel fosc, enlluernat per elles. Cap noi no m’ha pogut enamora tant, per retornar-me el temps perdut que t’he estat esperant.

El temps ha anat passant i els quinze anys han arribat, i jo en el cap, encara et tinc capturat , però la meva millor amiga em fa entendre que molt anys han passat i que, tu de mi, te n’has oblidat, total, va ser un amor d’infants .

Jo li vaig donar la raó i ho perdo tot, tot el que vaig viure aquell any de felicitat, de 2003.

Però, ara Facebook ens ho ha tornat unir, tot va ser normal, una conversa de dos vells amics, però després les teves paraules em van bombejar, em van enderrocar, el cor em van trossejar. Com tu podies pensar en el passat? Com tu seguies sentint el que sentíem, quan vivíem l’amor d’infants? Un altre cop, un altre cop. Tinc el cor paralitzat, com fa anys. Me l’has tornat a treure, m’has tornat a fer creure en l’amor de veritat.

Què vols que et digui? Com vols que estigui? Jo aquí una altra vegada, imaginant aquelles estrelles, del fosc cel, que l’enlluernen i formen la claror, que em permet veure els teus ulls, que m’omplen d’amor.

Tot i així va començar, però qui sap com acabaré, només sé que, que t’estimo, ara més del que t’he estimat en l’amor d’infants.

De Najoua, una gran amiga nuestra.
Besos, Nuria.