Ell,
únic a tot el món, digne d'admirar i jo l'he gaudit molt. Però
crec que se'm farà molt difícil veure que no estàs, mai m'havia
passat, aquesta sensació no és molt agradable. Ja no estaràs en el
teu lloc del sofà, menjant festucs o qualsevol cosa, ja no escoltaré
més dir-te "que maca que és la nena"... se'ns farà tot
molt difícil a tots, has deixat un buit molt gran en el meu cor,
volgués tornar enrere i gaudir encara més de tu.. Però ja no podrà
ser. Per que a hagut de passar tan ràpid tot? No és just, no és
just, no ho és... a tu no!D'aquí
poc serà el teu aniversari i no estaràs. Però ara nosaltres, els
teus fills, néts, cosins... hem de recordar els moments més feliços
que hem passat amb tu. No podem quedar-nos plorant, per que això no
et tornarà pas amb nosaltres. Hem de continuar, amb les nostres vides,
però sera molt dur, i el temps potser tancarà aquesta ferida, que
ens has deixat a tots.
De Nuria., para mi Abuelo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario